Fer peneta.

En aquest camí que hem iniciat cap a la llibertat del poble català, hem d'estar tot a una.

Ara cal que tots fem pinya i no consumim productes no etiquetats en català.

És l'hora de semblar més subnormals que la gent que viu passat Fraga.

Jo que sé. Ahir em vaig fotre un "lingotassu" de whisky Jaume I i ara no m'aniria malament un trasplantament de fetge. Encara que fos de Cadis.

Petar-ho.

Al Twitter. Us ajudo.

Omplir els espais entre parèntesis.

"- (Un situació d'allò més normal)
- Bésame bandido."

Copiar i enganxar.

Esperar retuit, favs, desmais, pericones i peticions de xuclar-vos el sexe.

Jo que sé. A molts els funciona.

LLuita i mort d'un heroi.

No posis res de moda, si tens alguna cosa que t'agrada, que et fa sentir viu, que et dona un motiu per viure; guarda-la en secret, si ho esbombes vindran els gilipolles, s'ho faran seu i ho destruiran.

"- Hòsties pavu, quines bambes més guapes.
- Són unes Vamcats; l'autèntica bamba independentista per caminar lliure per tot el món. Les he pillat a Estelània; la 1ª fira independentista."

Em cago en la reputa joder, es nota que el sacrifici de Lluís Companys va valer per alguna cosa.

O també pots anar al Congrés amb una perruca de payaso a fer el numeret.

Parlo de la Independència.

El Mingu.

Minut 9. El Mingu surt al camp, els companys s'emocionen, agafa la pilota, llença, la deixa a un pam del boliche, aplaudiments, la pista 2 de petanca s'enfonsa.

#animsMINGU.

#MINGU.

Jo que sé. Per mi té més collons i m'inspira més el Mingu que 100 rics malalts. I té més merit.